Illa del tresor - Mar i cel

Els pirates es van convertir en herois literaris durant el romanticisme (segle XIX), període en el qual van representar alguns dels trets definitoris de l'estètica romàntica: el sentiment, la llibertat i l'individualisme.


N'és un exemple l'obra de teatre Mar i cel, escrita pel dramaturg català Àngel Guimerà i estrenada per primer cop el 1888. Els protagonistes d'aquesta tragèdia són el pirata musulmà Saïd i Blanca, cristiana feta captiva. L'acció transcorre en el segle XVII. La companyia Dagoll Dagom l'ha representada versionada com a musical amb molt d'èxit en dues ocasions: el 1998 i el 2005. Una de les peces més conegudes de l’obra és L'himne dels pirates.

Himne dels pirates

El mar és com un desert d’aigua,
no té camins ni té senyals,
el mar és un desert d’onades,
una lluita sorda i constant.
És el mar la nostra terra ferma,
on hi vivim arrelats en el vent.
Les veles s’inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
El sol és el senyor del dia
la lluna és reina de la nit;
però la reina s'adorm a les veles
i al matí no és vol despertar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.
Les veles s’inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
El mar serà tot per nosaltres
ja som senyors i reis del mar;
voldran fugir tots de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per ells no hi haurà cap clemència,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.
Les veles s’inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là.