"Todos los niños, menos uno, se hacen mayores. Tardan poco en saberlo y Wendy no iba a ser menos. Tenía dos años y estaba jugando en su jardín cuando tomó una flor y corrió hacia su mamá para dársela. Supongo que debía de tener un aspecto encantador, puesto que la señora darling se llevó una mano al corazón y exclamó: <<¡Ay!, ojalá te quedaras así para siempre!>>. No volvieron a hablar de ello, partir de entonces Wendy supo que iba a hacerse mayor. Todos nos enteramos de estas cosas poco despúés de cumplir los dos años. Los dos años son el principio del fin."
D'aquesta manera comença la nostra aventura dins de la novel·la de Peter Pan.
Comença dient que tots els nens, menys un, es fan grans. De vegades, ens encantaria poder tornar en aquells anys d'infància, no haver crescut, tenir la llibertat què teníem en aquells anys.
Però com ens diu Barrie, només un nen no es fa gran, i aquest és Peter Pan. Els nostres pares es fan grans, nosaltres ens fem grans, i els nostres fills també es faran grans...llei de vida, no?
Llegint Peter Pan hem tornat a ser petites amb la llibertat dels protagonistes de la història, hem compartit la fantasia de l'illa de Mai Més, hem gaudit amb Peter Pan, ens hem divertit amb la màgia del llibre.
Hem disfrutat pensant que, tot i que ens anem fent grans, en nosaltres sempre hi haurà un racó dedicat a la fantasia, a la màgia, a la llibertat, a tornar a la infància...és a dir, un racó dedicat a Peter Pan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario