Resum

La història comença amb la imatge d'una xiqueta anomenada Alícia, asseguda en un banc a l'aire lliure, avorrida al costat de la seua germana. La germana llig un llibre "sense il·lustracions ni diàlegs", la qual cosa fa que Alícia divague pel tedi.

De sobte apareix pel seu costat un conill blanc vestit amb jaqueta i jupetí que corre murmurant que aplega tard, mirant el seu rellotge de butxaca. Alícia s'interessa per ell i decideix seguir-lo i fins i tot entrar al seu cau. El cau resulta ser un túnel horitzontal més profund que el que era d'esperar, el qual, de sobte, es converteix en un pou vertical sense cap aferrall, per on Alícia cau durant molt de temps recordant el seu gat i coses que aprén a l'escola i preguntant-se si algun dia arribarà al terra. En el trajecte, Alícia es pregunta si el túnel la farà arribar a les "antipàtiques", confonent el terme amb els antípodas.

Quan acaba la seua caiguda i sense haver-se fet mal, Alícia entra en un món d'absurds i paradoxes lògiques. El conill ha desaparegut i Alícia troba una petita ampolla, la primera de les diverses que ha de trobar en la seua aventura, que només diu «BEU-ME», la qual cosa fa Alícia atreta per la curiositat. La poció fa encongir-se Alícia fins que la fa tenir vint-i-cinc centímetres d'alçada.

A continuació Alícia intenta obrir una petita porta per a continuar explorant el món nou. A través de la porta es veu un atractiu jardí, però la clau que obri la porta està sobre una taula on Alícia no pot arribar a causa de la seva nova alçada. La xiqueta intenta llavors recuperar la seua alçada original, menjant un pastís que troba amb el rètol «MENJA'M».


El pastís té l'efecte esperat i Alícia creix més de dos metres. Amb la seua nova alçada la xiqueta aconsegueix agafar la clau, però com que no para de créixer xoca contra el sostre i queda impossibilitada d'accedir a la petita porta. Alícia comença llavors a plorar, omplint l'habitació amb un toll de llàgrimes de deu centímetres de profunditat. Aleshores, el Conill Blanc passa de nou enfront d'Alícia, apressat. Sense voler, el conill deixa caure un ventall, que Alícia utilitza per a refrescar-se. El ventall resulta màgic, ja que aconsegueix que Alícia comence a encongir-se de nou, fins que llança lluny el ventall per a aturar el procés.

El toll de llàgrimes és ara una mar on Alícia es veu forçada a nadar per a no ofegar-se. Pel seu costat passa nadant un ratolí i Alícia intenta entaular una conversa amb ell. El Ratolí s'ofereix a guiar-la fins a la vora. En el camí, Alícia veu que hi ha altres animals que també estan nadant i tractant d'eixir de la mar de llàgrimes. Entre els animals, Alícia distingeix un Ànec, un Dodo, un Aguilló i un Lloro.


En aquest capítol, Alícia i els animals aconsegueixen arribar a terra ferma. El Dodo organitza una carrera per a eixugar-se. La carrera no té regles ni durada definida, tret de córrer en cercles, la qual cosa fan tots fins que queden eixuts. El Dodo també decideix declarar guanyadors de la carrera tots els participants i decideix que Alícia és qui atorgarà els premis. Davant l'assetjament general, Alícia furga en les seues butxaques i troba alguns confits, que reparteix entre tots. Com que la xiqueta també va ser guanyadora de la carrera, però no va rebre confit, el seu premi és un didal que ella mateixa tenia en la butxaca i que dóna al Dodo perquè, simbòlicament, aquest lliure el premi.

El capítol s'acaba amb el relat del Ratolí, on explica la raó del seu odi envers els gats i els gossos. De manera imprudent, Alícia menciona la seua gata Dina i la seua habilitat per a caçar ratolins, aconseguint així fastiguejar tots els animals, que es retiren fins que deixen la xiqueta tota sola de bell nou. El nom del capítol és un joc de paraules en anglés. En aquest idioma, el Ratolí conta un "conte", o tale, i Alícia es confon amb la paraula tail, la pronunciació de la qual és gairebé igual i significa "cua".


En aquest capítol, després d'haver-se quedat novament tota sola, Alícia veu passar de nou el Conill Blanc. L'animal està buscant el seu ventall desesperadament, i quan veu Alícia la confon amb la seua criada Mary Ann i li exigeix que vaja a buscar el ventall a sa casa. Alícia obeeix, fingint que és Mary Ann, per a no haver d'entrar en discussions; i arriba a una casa on a la porta diu "C. BLANCO". Quan Alícia entra, puja a un quarto on troba el ventall i una altra ampolla amb líquid. Malgrat que l'ampolla no tenia cap rètol, aquesta vegada Alícia beu per curiositat, ja que totes lae begudes d'eixe món li han provocat efectes sorprenents. Aquesta no és cap excepció i la mida d'Alícia augmenta fins a fer-la quedar obstruïda dins l'habitació. Quan el Conill Blanc arriba a reclamar el seu ventall només veu un enorme braç que ix de la finestra en el pis superior de sa casa. El conill va llavors a demanar ajuda, ignorant que el braç pertany a una xiqueta gegant; i la multitud que es reuneix fora comença a proposar diverses solucions per a retirar el braç, arribant a proposar de calar foc a la casa. El capítol s'acaba quan la multitud comença a tirar panets màgics per la finestra. Alícia en menja alguns i disminueix la seua mida fins que pot eixir de la casa. Alícia fuig de la multitud i es perd en un bosc proper, on s'atura enfront d'un bolet gegant.


Damunt del bolet gegant Alícia troba, asseguda, una eruga blava, fumant un narguile. L'Eruga, de manera prepotent, interroga la xiqueta sobre la seua identitat. Aquesta pot respondre d'una manera senzilla, ja que considerava que després d'haver canviat de mida diverses vegades la seua pròpia identitat s'havia perdut i en aquell moment ella mateixa ja no sabia qui era. Ambdós personatges discuteixen llavors fins a tornar al punt d'inici més d'una vegada. Finalment, Alícia expressa la seua inconformitat amb la seua mida actual de set centímetres, la que la considera un nyap. Com que aquesta és la mida de l'Eruga, l'animal es retira ofés, no sense abans indicar a Alícia que el bolet també pot afectar la seua mida, per a disminuir-la si menjava d'un costat del bolet o per a augmentar-la si en menjava de l'altre. Com que Alícia no pot saber quin costat és quin, talla dos bocins dels extrems oposats. Quan els tasta, els bocins produeixen l'efecte esperat: l'un fa que Alícia s'encongisca, mentre que l'altre estira la seua figura, desproporcionant-la. Alícia ha de menjar diverses vegades de cada un dels bocins fins a aconseguir una alçada satisfactòria. Finalment, Alícia veu una caseta d'un metre i vint d'alçària, a la qual decideix trucar, per la qual cosa ajusta la seua mida a vint-i-cinc centímetres.


Abans de què Alícia es decidisca a aproximar-se a la caseta, sorgeix del bosc qui pareixia ser un lacai, però amb el cap de peix. El lacai truca a la porta i apareix un segon lacai, amb el cap de granota. Alícia escolta que el Lacai Peix porta una invitació per a la Duquessa , l'ama de la casa, de part de la Reina de Cors, per a jugar al cròquet. Tot seguit, el Lacai Peix se'n va i el Lacai Granota es queda assegut fora de la casa. Alícia vol primer trucar a la porta per a entrar, i segon que el Lacai Granota li òbriga. Tanmateix, el Lacai Granota no té intencions d'obrir la porta, ni de conversar amb Alícia, per la qual cosa la xiqueta simplement obri la porta ella mateixa i entra a la casa.

Dins la casa hi havia la Duquessa, sostenint un bebé, i al costat la seua cuinera, que preparava una sopa que, si s'havia de jutjar per l'ambient, tenia massa pebre. També hi havia al terra un gat somrient, el qual va presentar la Duquessa com un gat de Cheshire. La Duquessa lliura el bebé a Alícia perquè l'acarone una mica i aprofita per a desaparéixer argüint que ha d'assistir al joc de cròquet de la Reina. Quan Alícia intenta engronsar el bebè, que es belluga incansablement, aquest comença a transformar-se en un porc. Alícia ix de la casa i posa el porc en llibertat. La xiqueta continua el seu camí pel bosc, on retroba el Gato de Cheshire, qui la convida a visitar el Barreter o a la Llebre de Març. Alícia decideix anar a casa d'aquesta última.